Història viva i supervivència al mar
Ens vam despertar a les 5:00 del matí davant d’un petit santuari a Hiroshima, coberts de picades de mosquit i respirant una calor sufocant. Mentre caminàvem cap al Monument a la Pau, ens vam adonar que s’hi estava reunint una multitud enorme. De sobte, un home amb un micròfon i un càmera ens van aturar per fer-nos una entrevista!
Resulta que, mentre dormíem, havien acordonat tota la zona per a alts càrrecs i dignataris; però com que nosaltres ja estàvem a dins, ens vam convertir per accident en els convidats més “exclusius” de la cerimònia.
Ens vam quedar de pedra en adonar-nos que era 6 d’agost. Exactament 73 anys enrere, un dia com avui de 1945, la primera bomba atòmica de la història va caure just on nosaltres estàvem drets. No teníem ni idea que la nostra arribada coincidiria amb un aniversari tan impactant. Quina casualitat tan increïble!
Vam visitar el temple, vam fer una oració i, a les 8:15 AM, ens vam unir a milers de persones en un minut de silenci. Va ser un moment aclaparador i espectacular que no oblidarem mai.
Nàufrags al paradís
Després de deixar que les emocions s’assentessin, vam començar a fer autostop cap a l’illa de Miyajima. Un vilatà molt amable ens va recollir i ens va deixar a la terminal del ferri. Vam comprar un bitllet només d’anada per aproximadament 1 € —òbviament sense pla de tornada— i ens vam llançar a explorar.
Després de jugar amb els cérvols de la zona, vam caminar fins a una cala aïllada i paradisíaca d’aigües cristal·lines. Vam trobar un bot abandonat a la riba, el vam netejar, el vam apedaçar el millor que vam poder i… vam decidir llançar-nos a navegar!
Ens vam deixar portar cada vegada més lluny, gaudint de les vistes i seguint el corrent… completament aliens al fet que la marea ens estava arrossegant cap a mar obert. Després d’una hora d'”expedició”, vam intentar girar cua, però el corrent era massa fort. Els nostres “rems” eren, literalment, simples canyes de bambú.
Després d’una lluita frenètica contra les oles, finalment vam aconseguir tornar a la costa a base de força bruta. Sans i estalvis per fi!
Focs artificials i cérvols
Ja a la tarda, vam conèixer un grup d’estudiants que estaven de festa. Vam muntar una foguera junts i vam acabar la nit amb Hanabi (focs artificials). Després d’una nit plena de rialles, finalment vam caure rendits sobre una taula de fusta de la zona d’acampada, rodejats per una banda de cérvols d’allò més tossuts.
Continuarà…
Part 5
